Ordenació Presbiteral de Lluis Tollar

Ordenació sacerdotal de Mn. Lluis Tollar

La Catedral de Solsona es va quedar petita en la tarda del passat diumenge 14 de desembre, amb motiu de la solemne ordenació sacerdotal del diaca de Puigreig, Lluis Tollar i Puig.

Els seus pares, germans i altres familiars van ocupar els primers bancs de la Catedral, mentres l’assistència de fidels a la celebració va ser multitudinària, degut també a la popularitat i coneixença que té a la diòcesi el nou prevere.

"El Senyor continua obrant coses grans entre nosaltres"
El bisbe Traserra, que presidí l’Eucaristia concelebrada per una trentena de preveres i religiosos, assistit pels diaques, acòlits i seminaristes diocesans, en la seva salutació d'entrada recordà que “no solament ens alegrem per que el Senyor és aprop, les festes de Nadal s'acosten, sinó també per que el Senyor ens fa el do d'un nou prevere, d'un nou sacerdot al servei de l'església Diocesana"
Al llarg de l'Homilia, el bisbe de Solsona destacà que l'Esperit Sant continua vetllant per la nostra Església que necessita missatgers que la criddin a la conversió i li proposin una vida cristiana renovada i fervent."
En aquest sentit, el prelat s'adreçà al nou sacerdot demanant-li que faci de la celebració de l'eucaristia "una pregària i una acció de gràcies desbordant" i instant-lo a "ser una veu, un missatger que anuncia tant de dia com de nit que el Senyor és a prop nostre"

Mons. Traserra aconsellà al nou prevere que per poder ser aquest missatger coratjós "és necessari viure totalment per al Senyor" i que "a ningú més has de voler anomenar mestre i Senyor, sinó a ell". I dirigint-se a tots els preveres que assistien a la celebració, el bisbe Jaume els exhortà a "una intensa transformació personal, per tal de mostrar que vivim pel Senyor i que totes les nostres actuacions són guiades per la imitació de Crist que va complir sempre la voluntat del Pare"
Mons. Trasserra, també va recordar al nou prevere l'encàrrec que té des de fa pocs mesos de vetllar per les noves vocacions a la diòcesi "mostra amb el teu ministeri la bellesa de la vocació sacerdotal i no deixis de fer propostes vocacionals"

Finalitzada l’homilia s’inicià la litúrgia d’ordenació amb la crida del candidat, que abans de l’homilia ja havia estat presentat al bisbe per Mn. Josep Maria Vilaseca, rector de la parròquia de Súria, on ha exercit el seu diaconat, tot demanant la seva ordenació.
Lluís Tollar feu davant el bisbe les promeses sacerdotals i tot seguit es postrà a terra, en un signe d’humilitat i d’acollida, mentre celebrants i poble cantaren les lletanies del sants, ressonant amb força els més propers com Sant Pere Claver, Sant Antoni Maria Claret, i el beat Josep Cesari Mercadal de Puigreig.
El ritus prosseguí amb la imposició de mans del propi bisbe i també de la resta de concelebrants i la pregària d’ordenació, per a ser tot seguit revestit amb l’estola i la casulla. Agenollat davant el bisbe, aquest consagrà les mans del nou prevere i li lliurà el calze i la patena, amb el pa i el vi per la celebració Eucarística, finalitzant amb el bes de pau del bisbe i concebrants, tot acollint al nou sacerdot en el presbiterat diocesà.
Mn.Lluis Tollar, ja sacerdot, concelebrà la seva primera Eucaristia vora el bisbe
Abans de cloure la celebració, el nou prevere adreçà unes paraules d'agraíment als assistents, paraules que reberen un càlid aplaudiment de tothom.
Desprès de la benedicció final, tothom volgué saludar i felicitar personalment a Mn. Lluis Tollar. Salutacions gairebé multitudinàries, que es perllongaren fins ben passats 2/4 de 8 del vespre. A continuació, els assistents van poder gaudir d'un refrigeri a les sales anexes de la Catedral.




"Estic ple de goig i d'alegria. Avui és un dia gran a la meva vida".

"Que bé que tants de vosaltres hagueu pogut acompanyar-me i fer-me costat. Ja sigui des del cel, en diferents punts del món, units en la pregària, que sé que n'hi ha molts, o aquí, presents a la Catedral de Solsona. Un no s'espera, quants estaran disposats a guardar-se una tarda per acompanyar un jove que s'ordena de prevere. Mireu que hi ha coses a fer un diumenge a la tarda, però us heu volgut reservar aquest dia a la vostra agenda. Que bonic. És magnífic i us estaré sempre molt agrait. Mireu. Fa un temps, estava parlant amb Déu, i tot llegint el llibre d'Isaies, un profeta d el'antic testament, llegia això: "En els darrers temps, totes les nacions i pobles s'encaminaran cap a la muntanya del temple del Senyor", i li demanava a Déu que em fes veure com seria això. El que no em pensava es que en aquesta celebració d'avui em donés una resposta i em donés la imatge que la fi del temps serà com si tots junts caminem cap al cel. Serà sorprenent, que sobrepassa fins i tot el que podriem arribar a imaginar, ple de persones que em conegut en la nostra vida, d'altres que seran noves, o que fa poc temps que haurem conegut. També hi haurà moments de records profunds i ben precisos, moments d'emocionar-nos, de recuperar l'alegria de retrobar-nos. Vaja, una imatge com la d'avui, que Déu em dona l'oportunitat de compartir en aquesta celebració i que m'omple de joia saber que esteu al meu costat. Això és molt gran. Quan algun cop demano a Déu que em doni mostres de la seva estimació, el seu silenci m'indica a vosaltres. M'ha posat al costat vostre per que vosaltres sou el mitjà pel qual Déu a volgut i vol estimar-me al llarg de la meva vida. I avui n'es una altra mostra ben significativa. Ja sabeu, que, a mí, no m'agrada ni vull destacar a ningú en concret. Avui tampoc ho faré. Per que tots sou significatius i us aprecio a cadascun de vosaltres. Són tan concrets i precisos els moments que hem conviscut junts, ni que sigui per uns instants, que tots tenen la seva importància i la seva estimació. per tant, voldria agrair la presència de tots vosaltres, i dir-ho en diverses llengües, de les persones que avui m'estan acompanyant i pregant per mi des de diferents llocs.
Molts de vosaltres, ja heu conegut, uns més aviat, altres fa ben poquet, ja sigui a Puigreig, ja sigui en les diverses escoles on he estudiat, ja sigui a la feina, ja sigui a la Universitat, ja sigui de vacances a l'estiu al camping, ja sigui en la meva etapa al seminari, o en les tasques pastorals i activitats del bisbat, com per exemple ara on esti, a Súria i en les parròquies agrupades, o ja sigui també que m'heu conegut per aquestes comarques jugant al futbol, i molts de vosaltres també sabeu, que en un moment determinat de la meva vida hi ha hagut un esdeveniment que m'ha canviat la meva existència. Aquest ha estat el trobament amb una persona, amb Jesús ressuscitat. Aquest jove de Puigreig, que molts heu conegut, heu vist crèixer i compartir la vida enmig vostre, amb les seves debilitats i mancances, i amb les seves facultats i virtuts, un cert dia doncs, va sentir la crida de Déu a seguir-lo, i concretar-ho en una de les vocacions cristianes. Per tant, avui, agraeixo inmensament a Déu per aquest Déu totalment inmerescut del sacerdoci que ell ha decidit donar-me. És un regal i un do tant gran que encara no sé com s'ha atrevit i ha volgut concedir-me'l i confiar-me'l, però és ell qui crida. És ell, qui lliurement t'invita a seguir-lo, i després, t'escull per una missió concreta. Jo avui, amb la meva fe, li dic que sí a Déu, confio en ell, això és la fe. Avui faig un pas de confiança i de resposta a Déu, per que he percebut en el cor que la crida que em dirigeix és la de ser mossèn.
La meva vida doncs, només intenta ser una resposta a la crida de Déu. Seguir la seva voluntat m'omple d'alegria."
"Jo soc el Lluís que heu conegut, només que ara soc feliç de veritat per que he descobert el tresor més gran de la vida, he descobert Jesús"