dimecres, 25 de juliol del 2007

ESTALVIAR O COMPLIR ELS COMPROMISOS

Ara mateix un dels assumptes que sembla que preocupen més a alguns ciutadans i polítics de Solsona és l’augment de la despesa corrent del Consistori a causa del increment de sous i indemnitzacions als representants polítics amb una dedicació important als afers públics. Aquesta controvèrsia que ja ha assolit el nivell de clàssic d’inici de mandat, no puc (ni, lícitament, l’oposició em deixaria) oblidar, que ara fa quatre anys nosaltres també vàrem provocar al oposar-nos a una mesura que enteníem excessiva i unilateral, sense previ debat ni valoracions. Ara, com a mínim, ho hem hagut de consensuar entre els tres grups que lògicament partim de sensibilitats diverses respecte a moltes de les decisions d’una certa transcendència que haurem d’emprendre.

Justament, si parlem de transcendència per a la economia municipal cal explicar als ciutadans i ciutadanes de Solsona que les afirmacions fetes pel cap del grup municipal de CiU en un anterior número d’aquesta publicació, sense mentir només plantegen la meitat dels fets i lògicament són els que a ell li interessen.

Certament a l’Ajuntament de Solsona on abans hi havia una sola dedicació exclusiva (la seva) ara n’hi ha, tres (alcalde, 1º i 2º tinents d’alcalde) i aquest fet suposa, teòricament, un increment de la despesa pública. Però el que el portaveu de CiU no explica, és per què es fa necessari incrementar la dedicació política a la gestió dels projectes solsonins. Intentaré explicar-ho amb cinc exemples reals que desgraciadament no esgoten totes les disbauxes:

. Per Solsona una de les prioritats és el Pla d’Intervenció Integral al Nucli Antic, un projecte que compta amb l’aportació de 5,7 milions d’euros de la Generalitat. Tot just ara s’ha iniciat la remodelació del carrer sant Pau, un obra que ja fou publicitada la tardor passada, la remodelació de la resta de carrers previstos ni tan sols tenen el projecte encarregat. Dels edificis de l’Illa Cultural no s’havia fet ni els aixecaments gràfics que han de determinar el que si pot fer i el que no. El grau de compliment dels compromisos municipals es el 25% del previst i el 10% del total. La conseqüència és que a la Generalitat estan decebuts i alarmats mentre Solsona va perdent credibilitat ...

. El 14 de setembre de 2006 es va inaugurar l’ampliació de la Bressol municipal, doncs a hores d’ara encara no s’ha tancat l’expedient tècnic que permet obtenir la subvenció de 1.500 € anuals per plaça (39.000 € perduts el curs 2006-7), ni s’ha reclamat la subvenció de 78.000 € corresponent a la creació de les 26 noves places.

. La imprevisió, manca de diàleg amb els interlocutors educatius i incapacitat de gestió, van forçar cercar una solució d’emergència per atendre les necessitats de disposició de la segona escola pública, resultat: Solsona paga 6.000 € mensuals de lloguer que es podia estalviar.

. Els pavellons d’esport i la piscina descoberta fa anys que reclamen una mica de dedicació per resoldre els greus problemes d’envelliment o manca d’acabat que arrosseguen. Any rera any ho paguen els usuaris i la imatge de la ciutat.

.Promotors, constructors i tècnics han palesat descontentament i malestar per la indefinició de criteris i lentitud de resposta municipal que complica la seva feina, molts plantegen anar a treballar a altres poblacions.

Són cinc exemples que ens acosten al desolador panorama que la llarga gestió municipal de CiU ha deixat. Per fer front als compromisos que suposen els mal gestionats projectes heretats, elaborar els nous objectius de futur i aspirar a fer la feina ben feta, caldrà molta dedicació, capacitat i coneixements.

L’actual govern de la ciutat procurarà no estalviar cap d’aquests requisits. Tenim la certesa que el que li surt car a Solsona és la incompetència i l’allunyament de la realitat dels seus responsables polítics, esperem que sapiguem estar-ne molt lluny de l’una i de l’altra.

Martí Abella

Regidor de Participació i Urbanisme

dimarts, 24 de juliol del 2007

Tot està a punt per a les nou hores seguides de música al Solsona Rock Festival, amb els nous Lax'n'Busto

La banda del Vendrell lidera el cartell d'aquesta edició
La banda del Vendrell lidera el cartell d'aquesta edició

La tercera edició del macroconcert aposta per formacions de la Catalunya central

Aquest dissabte a les 7 de la tarda obrirà portes la tercera edició del Solsona Rock Festival, que enguany presenta Lax'n'Busto com a cap de cartell. El carrer de l'empresa Remco, a la urbanització de la Cissa, serà l'escenari de la nit musicalment més llarga de l'estiu, que enguany aposta per formacions de la Catalunya central. Així, a més de la banda del Vendrell, també actuaran Dept, Tupolev, Plouen Catximbes, Ofuskats i els solsonins Daydream Age i The Lighting Pigs Dj.

En aquest macroconcert de nou hores gairebé ininterrompudes de música, organitzat per l'Associació Cultural El Crit, Lax'n'Busto presentarà el seu últim disc, Relax, que conté el nou repertori de la formació des que el cantant Pemi Fortuny va deixar el grup l'octubre passat i el va substituir Salva R. Alberch. Aquest àlbum, enregistrat als mateixos estudis on treballen els Red Hot Chili Peppers, l'integren peces amb més força i contundència que en els treballs anteriors.

També participaran al festival la formació manresana de pop-rock modern Dept, amb temes del seu últim disc, Equilibri. Dept es pot definir com un grup independent amb un toc indie. Abans de la seva actuació, pujarà a l'escenari una altra banda bagenca, Tupolev, que presentarà el seu primer disc, amb un rock de denúncia social.

La combinació de pop i rock amb reggae anirà de la mà dels també manresans Plouen Catximbes, que oferiran el vessant més ballable del festival, amb el cantautor Albert Palomar i els seus companys. La seva música està tenyida de tocs de funk, soul i jazz. A banda d'ells, també hi haurà lloc per a Ofuskats, una banda de rock de l'Alta Segarra.

Però el certamen solsoní d'El Crit també té la intenció de ser una plataforma de difusió de joves formacions musicals de la ciutat. Així, a les 8 del vespre dissabte els primers a tocar seran Daydream Age, amb les seves versions contundents d'alguns dels grups de punk rock més coneguts, com Green Day, Blink 182 o Sum 41. Tancarà les nou hores de macroconcert The Lighting Pigs Dj, una de les parelles de discjòqueis més veteranes de l'escena nocturna i underground de Solsona, de 4 a 5 de la matinada.

Un futur en creixement

Pere Jordi Baraldès, representant de l'Associació Cultural El Crit, situa el festival entre "una de les convocatòries de rock més destacades de la Catalunya interior". A més, enguany el cartell presenta noms que es troben a primera fila del rock català. Segons ha avançat Baraldès, la intenció és fer créixer el certamen en un futur proper i allargar-lo durant dos dies.

Entre altres propostes, El Crit té la voluntat d'apropar algunes actuacions musicals al nucli antic de la ciutat, complementar el programa de dia amb tallers musicals i de grafits i posar a disposició del públic visitant una zona d'acampada.

Venda d'entrades

Els punts de venda d'entrades per al Solsona Rock Festival estan repartits per la geografia de les comarques centrals. Es poden trobar a les botigues Born 12 (Berga i Manresa); a Cal Macarró (Calaf); al Firabar (Cardona); al cafè La Toranesa (Torà), i als punts habituals de Solsona. Així mateix, fins al dia 26, l'Associació Cultural El Crit facilita la compra d'entrades a través del correu electrònic (solsonarockfestival@elcrit.org), indicant el nou, el número de DNI i la quantitat d’entrades sol·licitades. El preu és de 15 euros, anticipadament, i de 18 euros, a taquilla.

dilluns, 23 de juliol del 2007

El Patró dels pagesos


El Patró dels pagesos catalans fou Sant Galderic. Inicialment i per un important lapse històric. Fins que, en virtut del tarannà d’incorporar glòries i ideals de la metròpoli, la devoció dels catalans l’anà deixant de banda i encaixà la de Sant Isidre Llaurador. Per cert que aquell tarannà quallà entre els catalans, pagesos i no pagesos, arran de la implantació del dogma de la unidad española. Fenomen que es produeix insensiblement per l’osmosi del colonialisme, aquest d’assimilar ideals i valors pertanyents a l’amo de la situació.

Un sant del que es feia tant de panegíric i tanta glòria de part dels més forts, fàcilment s’imposava al gust de la gent senzilla. Allò de l’àngel que llaurava amb els bous mentre ell pregava, carat quina força d’atracció que té! Peers recorda que ja en temps dels Reis Catòlics, als confessionaris de Montserrat, s’escoltava allò tan escoltat tostemps de ¡Hable usted en cristiano! Que ja és dir.

Fets històrics que no són pas admesos per tothom. Oi més, prou que hi ha qui negui que mai Sant Galderic fos Patró dels nostres camperols, tot mantenint que Sant Isidre ho fou ab ovo. Bé, cal parar compte i tractar de veure el cas des de les seves mateixes arrels.

Perquè és un fet incontestable que Sant Galderic fou Patró dels pagesos de la Catalunya Nord ─però Catalunya─, a partir de la seva canonització, aquesta verificada en un concili provincial celebrat a Narbona, vers el 990. Ell mateix era pagès. I és que naixé molt a prop d’allí, el 830, a la població de Vievila, Carcassès, i la pràctica de la devoció al seu nom, com a Patró, s’estengué per tot el Rosselló i seguidament per tot Catalunya. Morí en el 900.

La seva festa s’ha celebrat sempre el 15 d’octubre i ha anat acompanyada de cert aparat folklòric, com és ara recaptes, repartiment de coques, balls típics i comuns i, sobretot, l’ofici litúrgic. Si Sant Galderic arriba a fer un miracle tan oportú i intrigant com el de l’àngel que llaurava amb els bous mentre ell pregava, és a dir, el de l’àngel que li feia la feina, xiquet, potser que els pagesos catalans del Principat no haurien deixat de banda tan fàcilment el seu patronatge. Fou molt estimat, tant que els monjos del Canigó robaren una part de les seves relíquies per tenir-les a casa. La seva imatge era baixada a la plana de Perpinyà, en temps de secada persistent, per tal que hi posés el remei providencial de la bona pluja. En foren escrites un parell de biografies, en francès, i una en castellà.

Hi ha dues dades, prou significatives, i que és bo esmentar. L’una, que mossèn Ramon Alsina, rector de Navès, trobà al seu lloc una imatge de Sant Isidre Llaurador, amb la pintura molt deteriorada. Gratà aquesta pintura, per pintar la imatge de nou, i sota aparegué una inscripció: Sant Galderic. L’altra, que el poeta i amic Joan Roig, rector d’Ull de Molins, té a la cantonada de davant l’església un mosaic amb la imatge de Sant Galdreic, Patró dels pagesos.

Amb la seva pèrdua se’ns ha escapat de la mà un de tants valors autòctons. Així, a l’engròs, el seu cas s’assembla al de Don Juan de Austria, a qui s’atribueix la glòria de la batalla de Lepant. Quan el veritable cervell de l’estratègia observada i de la victòria final va ser l’almirall Lluís de Requesens, nostre. Don Juan de Austria era un jovenet sense experiència naval, però perquè era fill de l’Emperador, i castellà, calia que s’emportés tota la glòria. I així han anat els temps i els casos.

Cal que amb serenor i saviesa, els catalans analitzem què ens han donat de garsa per perdiu en el temps gloriós d’estar sotmesos. Sense fer-hi escarafalls. Ni complantes estèrils. És un dret nostre i una obligació imposada per la nostra dignitat. Si tenim un país decadent i que va pel pedregar, redrecem-lo, els temps ens hi inviten. Fem-ho per casa nostra, pel nostre patrimoni, que tant ha aportat a la cultura d’Europa.

dissabte, 21 de juliol del 2007

Ja tenim pubilles!!!!


Silvia Castellà, primera dama, Marta Auguets, pubilla i Maria Vila, segona dama

A Eurovisió!!!!

Exercici visual

dimarts, 17 de juliol del 2007

Sortida per veure el Gamper

Penya Barcelonista de Solsona i Comarca La Junta

La Penya Barcelonista de Solsona i Comarca organitza pel dimecres 29 d´agost un desplaçament al Camp Nou per veure la presentació de l´equip i el partit del Trofeu Joan Gamper:

F. C . BARCELONA

INTER DE MILÀ

Els preus de les entrades són els següents:

Tribuna: 1ª, 2ª, 3ª graderia 67 euros

Lateral : 1ª, 2ª, 3ª graderia 52 euros

Gol: 1ª, 2ª, 3ª graderia 37 euros

General: 25 euros

Aquests preus són pel públic en general.

El Futbol Club Barcelona fa un 25% de descompte en el preu de les entrades als seus socis.

El preu de l´autocar és de 8 euros pels socis de la Penya Barcelonista i de 16 pels no socis.

Per a més informació i inscripcions els divendres dies 20, 27 de juliol i 3 d´agost a la tarda al local de la Penya des de les 19 a les 21 hores o al telèfon de la Penya Barcelonista 647625877 al mateix horari. La data límit per a inscriure´s és el divendres 3 d´agost.

diumenge, 15 de juliol del 2007