Fem Halloween

Cicle de cinema interessant a càrrec de El Critt

A ull de corb

On es deixarà caure el corb la nit de tots sants?

JALOUIN 2.0

LA MOSCA



La mosca volava pel cementiri. Però no podem afirmar que ho fes amb un rumb fix i predeterminat. Les mosques no tenen prou cervell per proposar-se una meta llunyana. Tanmateix aquesta mosca sentia la impulsiva necessitat de volar i volar i d’observar al seu voltant. Una necessitat nascuda potser de la gana i la xafarderia innates que tenen les mosques. I en el cas d’aquesta, potser d’una inconscient tendència a presumir i exhibir-se. Car no era una mosca qualsevol. Era forta, ben plantada, vigorosa, sonora i amb un selecte color verd metal·litzat que captivava de seguida l’atenció de qui la veia volar.

Des de que va néixer, havia mirat i remirat sempre com enterraven els humans. (De fet. no feia gaire estona que havia nascut, però per a ella això era tota una vida). Observava com els homes descarregaven caixes de vernissos lluents. Dins hi havia aquells cossos que eren per a ella impossibles tiberis. I veia com els emmagatzemaven en dipòsits d’obra que s’anomenaven nínxols. Tanta carn! Tan propera i tan lluny a la vegada! Una carn que no veia ni olorava, però que el seu instint li deia que existia, que era allí amb tota certitud.

I la mosca maleïa sempre aquella burla del destí. Una burla que la feia delejar per allò que mai seria al seu abast. I sentia que el seu cos verdós s’esgrogueïa d’enveja quan pensava en els cucs, aquells miserables i insignificants animalons que només sabien arrossegar-se! No els veia, però ella sabia, igualment amb tota certitud, que eren allí dins. A l’interior de les caixes que eren a l’interior dels nínxols. Que hi vivien. I que s’hi atipaven. Aquells competidors que el destí afavoria, podien posseir per a ells sols totes les delitoses viandes que incessantment arribaven des de tots els mortuoris de la ciutat. Així, tranquil·lament a la penombra. Sense merèixer-ho.

Boja de ràbia , havia cregut sentir fins i tot , més d’una vegada, rialles de boca plena arribades del darrere de les lloses. Com si els cucs es burlessin d’ella.

Quan estava així, se la podia veure volar amb energia insospitada, a batzegades d’aquí cap allà, brunzent com una avioneta, per damunt la brossa insípida d’una muntanya de flors i corones pansides.

halloween 1

LA MILLORA



Quants dies fa que vaig tenir l’accident i que estic en aquest hospital? Ben bé deu fer una setmana; ja n’he perdut el compte. Massa dies, vet-ho-aquí! I és que és ben feixuga la meva situació aquí. No hi ha res pitjor que ser un ingressat en un hospital, us ho ben juro! Almenys en aquest merdós hospital! Aquest antre em va desagradar des del primer moment, quan m’hi van entrar corre-cuita el dia de l’accident. Com corrien amunt i avall; i cridaven i parlaven de pressa! Ja se’ls notava la falta d’organització! Des del primer moment em van entubar; i com molesten, per Déu, els tubs, les sondes i tota la mandanga! I els focus... el calor que feien els focus; i l’operació , l’anestèsia, els bisturís... les desagradables mans amb els llefiscosos guants de plàstic molls de sang, de suor, de bilis i jo què sé... Tot plegat, un drama i molt desagradable, si volen que els sigui franc. No hi penso tornar més en aquest hospital. No m’agrada. No m’agrada gens ni mica. Però és que gens, gens , gens!

I avui encara, avui almenys no em puc queixar. L’únic dia tranquil que he passat aquí. I és que m’han canviat d’habitació, una de molt millor. Fins ahir estava en una altra amb més gent, em sembla, les dels tubs, les sondes, els llumets , els xiulets i els tit-tits... La d’avui és una altra cosa. Es nota que hi estic sol. Petita, però com que no em puc moure... A més hi ha refrigeració; fins i tot un punt massa! I aquest silenci. I sense llums. umm... quina delícia!

Només em molesten una mica aquest llençol damunt de la cara, la foscor fonda que hi ha i una mena d’oloreta que sento.; Ah, i aquest estúpid cordill amb una etiqueta que m’han lligat al dit gros d’un peu.





http://necromundus.bloc.cat/

Amb la vara d'alcalde

Aprofitant un descuit de les forces d'autoritat de Solsona, m'he apropiat de la vara de l'alcalde.
He intentat esbrinar si atorga poders màgics, com la vareta del harry Potter i el bastó màgic del SonGoku
Ben aviat publicaré les conclusions

Misticisme poetic a l'sputnik amb Joan Vinuesa

Conferencia del Germà Jaume