Moixic inaugura un cicle poètic a l’Sputnik

paraules, tots els dimecres del 15 d'agost al 5 de setembre a les 23:00h l'art de la paraula a l'SPUTNIK

El pub Sputnik de Solsona canvia durant els propers dimecres l’ambient musical pel caliu de la poesia i la paraula.







Moixic (Víctor Perez) Intèrpret de poesia (Barcelona 1975)
Entusiasta d’en Francesc Pujols, n’ha escenificat l’Hiparxiologi. (Solsona, febrer 2006 i el 23-6-07 a la Naumon. Moll de la fusta de Barcelona)
Protagonista de nombrosos recitals-espectacle on barreja poemes propis amb els d’altres autors (Pla, Pessoa, Celso Emilio Ferreiro, D’Ors, Maragall, Miguel Hernández, Pujols, Foix, Garrigasait...)
També exerceix de professor de literatura i hi ha qui diu que és la reencarnació d’en Francesc Pujols
Moixic-Manelic recita amb vehemència, Moixic és la poesia en acció. Ens presenta els poetes de viu en viu. La seva tria, ja és una declaració de principis, de principi a fi (de principis afins) i la seva lectura, una lluita que sempre guanya.

“la meva afició és anar traient textos de l’oblit”
Moixic, poeta i recitador

Ramon Estany-
Quina mena d’espectacle podrem veure a l’Sputnik?
Moixic- Bé, això és el tret de sortida de tot un cicle d’arts de la paraula que es faran a l’Sputnik. Jo començo avui però la setmana que ve vindrà l’Espe Piñero, una recitadora que també escenifica amb monòleg. Després vindrà la Ivette Nadal, segurament acompanyada del Joan Vinuesa, que ja ha vingut altres cops i que cantarà els seus poemes, i, finalment, el Xavier Edimburg, un showman bastant espectacular.
Ramon Estany- Com has plantejat la teva actuació?
Moixic- A mí m’ha agafat una mica de sorpresa. Tornar a l’Sputnik obliga a buscar coses noves, per que la recitació té molts pocs espectadors però fidels. Presentaré textos nous, dels segle XIX, com un monòleg humorístic del Pompeu Gener, un autor absolutament desconegut però que crec que ha de ser vindicat com molts dels autors que representaré avui.
Ramon Estany- Que destaques dels teus textos?
Moixic- Doncs que van una mica per la banda de la mística atea catalana, un tema molt desconegut però que em permet oferir el monòleg d’en Peius, o els poemes i el conte de Diego Ruiz, un filòsof català. Si tinc temps, a més, oferiré una mica de poesia visual i un conte de carlos Casares. Com veus, la meva afició és anar traient textos de l’oblit.