ESTALVIAR O COMPLIR ELS COMPROMISOS

Ara mateix un dels assumptes que sembla que preocupen més a alguns ciutadans i polítics de Solsona és l’augment de la despesa corrent del Consistori a causa del increment de sous i indemnitzacions als representants polítics amb una dedicació important als afers públics. Aquesta controvèrsia que ja ha assolit el nivell de clàssic d’inici de mandat, no puc (ni, lícitament, l’oposició em deixaria) oblidar, que ara fa quatre anys nosaltres també vàrem provocar al oposar-nos a una mesura que enteníem excessiva i unilateral, sense previ debat ni valoracions. Ara, com a mínim, ho hem hagut de consensuar entre els tres grups que lògicament partim de sensibilitats diverses respecte a moltes de les decisions d’una certa transcendència que haurem d’emprendre.

Justament, si parlem de transcendència per a la economia municipal cal explicar als ciutadans i ciutadanes de Solsona que les afirmacions fetes pel cap del grup municipal de CiU en un anterior número d’aquesta publicació, sense mentir només plantegen la meitat dels fets i lògicament són els que a ell li interessen.

Certament a l’Ajuntament de Solsona on abans hi havia una sola dedicació exclusiva (la seva) ara n’hi ha, tres (alcalde, 1º i 2º tinents d’alcalde) i aquest fet suposa, teòricament, un increment de la despesa pública. Però el que el portaveu de CiU no explica, és per què es fa necessari incrementar la dedicació política a la gestió dels projectes solsonins. Intentaré explicar-ho amb cinc exemples reals que desgraciadament no esgoten totes les disbauxes:

. Per Solsona una de les prioritats és el Pla d’Intervenció Integral al Nucli Antic, un projecte que compta amb l’aportació de 5,7 milions d’euros de la Generalitat. Tot just ara s’ha iniciat la remodelació del carrer sant Pau, un obra que ja fou publicitada la tardor passada, la remodelació de la resta de carrers previstos ni tan sols tenen el projecte encarregat. Dels edificis de l’Illa Cultural no s’havia fet ni els aixecaments gràfics que han de determinar el que si pot fer i el que no. El grau de compliment dels compromisos municipals es el 25% del previst i el 10% del total. La conseqüència és que a la Generalitat estan decebuts i alarmats mentre Solsona va perdent credibilitat ...

. El 14 de setembre de 2006 es va inaugurar l’ampliació de la Bressol municipal, doncs a hores d’ara encara no s’ha tancat l’expedient tècnic que permet obtenir la subvenció de 1.500 € anuals per plaça (39.000 € perduts el curs 2006-7), ni s’ha reclamat la subvenció de 78.000 € corresponent a la creació de les 26 noves places.

. La imprevisió, manca de diàleg amb els interlocutors educatius i incapacitat de gestió, van forçar cercar una solució d’emergència per atendre les necessitats de disposició de la segona escola pública, resultat: Solsona paga 6.000 € mensuals de lloguer que es podia estalviar.

. Els pavellons d’esport i la piscina descoberta fa anys que reclamen una mica de dedicació per resoldre els greus problemes d’envelliment o manca d’acabat que arrosseguen. Any rera any ho paguen els usuaris i la imatge de la ciutat.

.Promotors, constructors i tècnics han palesat descontentament i malestar per la indefinició de criteris i lentitud de resposta municipal que complica la seva feina, molts plantegen anar a treballar a altres poblacions.

Són cinc exemples que ens acosten al desolador panorama que la llarga gestió municipal de CiU ha deixat. Per fer front als compromisos que suposen els mal gestionats projectes heretats, elaborar els nous objectius de futur i aspirar a fer la feina ben feta, caldrà molta dedicació, capacitat i coneixements.

L’actual govern de la ciutat procurarà no estalviar cap d’aquests requisits. Tenim la certesa que el que li surt car a Solsona és la incompetència i l’allunyament de la realitat dels seus responsables polítics, esperem que sapiguem estar-ne molt lluny de l’una i de l’altra.

Martí Abella

Regidor de Participació i Urbanisme